química forense
SUBSTÀNCIES ESTUPEFACIENTS
Cocaína: és un alcaloide de nom científic benzoilmetilecgonina i és el principi actiu que es pot trobar a les fulles de coca, una planta nomenada Eritroxillum Coca, molt comú en certes zones de països sud-americans com Perú, Equador, Colòmbia i Bolivia.
Per tal de sintetitzar aquest alcaloide es transformen les fulles de la planta en pasta de coca i, tot seguit en un producte anomenat clorhidrat de cocaïna. Per altra banda, és possible la seva elaboració mitjançant substàncies químiques entre les quals podem trobar l’èter, l’àcid sulfúric i la gasolina.
Cocaína: és un alcaloide de nom científic benzoilmetilecgonina i és el principi actiu que es pot trobar a les fulles de coca, una planta nomenada Eritroxillum Coca, molt comú en certes zones de països sud-americans com Perú, Equador, Colòmbia i Bolivia.
Per tal de sintetitzar aquest alcaloide es transformen les fulles de la planta en pasta de coca i, tot seguit en un producte anomenat clorhidrat de cocaïna. Per altra banda, és possible la seva elaboració mitjançant substàncies químiques entre les quals podem trobar l’èter, l’àcid sulfúric i la gasolina.
Cocaína: és un alcaloide de nom científic benzoilmetilecgonina i és el principi actiu que es pot trobar a les fulles de coca, una planta nomenada Eritroxillum Coca, molt comú en certes zones de països sud-americans com Perú, Equador, Colòmbia i Bolivia.
Per tal de sintetitzar aquest alcaloide es transformen les fulles de la planta en pasta de coca i, tot seguit en un producte anomenat clorhidrat de cocaïna. Per altra banda, és possible la seva elaboració mitjançant substàncies químiques entre les quals podem trobar l’èter, l’àcid sulfúric i la gasolina.
Heroïna: és un derivat semisintètic de la morfina, una substància que deriva de l’opi. El nom científic d’aquesta droga és diacetilmorfina (DCI) però el nom establert per la IUPAC és totalment diferent, aquest nom és (5α, 6α) – 7, 8 - didehidro – 4, 5 – epoxi – 17 – metilmorfinan – 3, 6 – dioldiacetat. És una droga depressora del sistema nerviós central que presenta una acció sedant i analgèsica. Es presenta generalment en forma de pols blanca o marró.
Aquesta substància d’abús presenta una excel·lent absorció tant per ingesta, o inhalació.
La seva afinitat d’unió a proteïnes plasmàtiques té un rendiment aproximadament del 40% amb un volum total de distribució, el qual ve representat per les lletres Vd, de 25 litres/kg. Presenta una molt baixa afinitat pels receptors opiacis i és considerada una pro – doga que pot determinar per si mateixa la distribució dels seus don metabòlits actius, la 6 – monoacetil morfina o 6 – MAM i la morfina.
LSD: sigles amb les quals es dóna a conèixer la dietilamida de l’àcid d-lisèrgic. L’origen de les seves sigles es troba en el seu nom en alemany Lysergsäurediethylamid. És una de les substàncies psicotròpiques més potents que es coneix i pot arribar a induir estats alterats de la consciència, sovint comparats amb l’esquizofrènia. La seva massa molecular assoleix un valor de 323.43 g/mol i té un punt de fusió d’entre 80 i 85 ºC (353 – 358 K). Aquesta droga pertany a la família de les triptamines.
Els efectes produïts per l’LSD acostumen a aparèixer entre els trenta i noranta minuts posteriors a la consumició i estan molt influïts per factors com la quantitat, l’estat d’ànim... Els efectes poden durar entre set i dotze hores.
AMFETAMINES: L’amfetamina és un agent adrenèrgic sintètic i un potent estimulant del sistema nerviós central. La fórmula química d’aquesta droga és C9H13N i la seva massa molecular assoleix un valor de 135.2084 g/mol. El nom establert per la IUPAC per a aquesta substància és ( - 1 – fenilpropan – 2 – amina.
Aquesta droga és va començar a utilitzar a finals de la primera meitat del segle XX per al tractament de diferents malalties però actualment només són utilitzades en el tractament de la narcolèpsia i del trastorns per dèficit d’atenció.
Entre els seus efectes psicològics, podem trobar uns efectes semblants als de la cocaïna entre els quals trobem eufòria, increment de l’energia, disminució de les sensacions de gana i fatiga entre d’altres.
Per altra banda, entre els seus efectes fisiològics podem trobar un augment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial, els suors, un augment del diàmetre de les pupil·les, una sensació de sequedat de boca, diarrea i augment de la temperatura corporal. Com passa amb moltes altres substàncies estimulants, el consum prolongat d’amfetamines pot produir un estat de dependència i diferents trastorns físics com complicacions cardiovasculars, hepàtiques, hipertèrmia i trastorns psiquiàtrics com per exemple al·lucinacions.
MDMA: L’MDMA, també conegut de manera més comuna amb el nom d’èxtasi és una droga d’origen sintètic amb efectes i propietats estimulants. Va ser sintetitzada pel doctor Alemany Anton Köllisch el dia 24 de desembre de l’any 1912. S’administra per via oral.
Els primers efectes es manifesten aproximadament 30 minuts després de la consumició i són els següents: tensió mandibular, boca seca, sudoració, eufòria, desaparició de la sensació del cansament.
Més tard, al cap de sis hores després de la consumició, els efectes desapareixen i es manifesta un cansament físic i mental, insomni, disminució de la gana i provoca un baix estat d’ànim.
El Servei de Medicina Interna de l’Hospital Clínic de Barcelona ha anunciat que un consum molt habitual d’aquesta droga durant dos o tres anys pot provocar un deteriorament cognitiu crònic. Això vol dir que els consumidors crònics perden la capacitat d’atenció a causa d’una degeneració neuronal. A part, també han constatat que, a llarg termini, aquestes conseqüències són irreversibles.
Segons una enquesta feta als Estats Units l’any 2004 pel National Institute on Drug Abuse (NIDA), més d’onze milions de persones han provat com a mínim una vegada aquesta droga.
GHB: Encara que el GHB (àcid gammahidroxibutíric) es coneix més popularment amb el nom d’èxtasi líquid, aquesta droga no manté cap relació amb l’èxtasi o MDMA. El GHB és tot el contrari, és un depressor del sistema nerviós central que es va utilitzar durant alguns anys com a anestèsic i sedant.
La presentació més habitual del GHB és en forma de líquid incolor i inodor que es distribueix en ampolles petites o vials. Els efectes d’aquesta droga comencen a aparèixer pocs minuts desprès de la consumició i acostumen a tenir una durada d’entre vint i quaranta minuts.
El principal risc relacionat amb el consum de GHB és la possible intoxicació aguda que, en els casos més greus, pot conduir a la mort de la persona.
En cas d’intoxicació per àcid gammahidroxibutíric apareixen tremolors, vòmits, bradicàrdia, somnolència, confusió, deliris i al·lucinacions i, finalment, una depressió del ritme respiratori que pot comportar l’aparició d’un estat de coma profund.
Els efectes depenen sempre de la dosi ingerida i els efectes es veuen potenciats si es consumeixen altres depressors del sistema nerviós central, com ara l’alcohol.
KETAMINA: La ketamina és un anestèsic que avui dia s’utilitza en veterinària. Tot i que es comercialitza principalment en forma líquida, en el mercat il·legal també es pot trobar en forma de pols o en comprimits.
Els primers efectes de la ketamina apareixen al cap de deu o vint minuts després de la consumició i tenen una durada aproximada de dues hores. Quan la dosi presa és baixa, els efectes inclouen: falta de coordinació, visió borrosa, dificultats per concentrar – se...
Per altra banda, a dosis elevades, la ketamina provoca alteracions de la memòria i de la percepció, deliris, al·lucinacions, estats dissociatius (sentir – se fora del propi cos o com si es flotés), desorientació tempo – espacial, dificultats per moure’s, etc.
També es pot donar el cas de l’aparició de nistagme (moviments involuntaris dels ulls), ansietat, tremolors, agitació, rigidesa i complicacions psiquiàtriques.