química forense
EXPLOSIUS
RDX: també conegut com a ciclonita. El seu nom científic és ciclotrimetilenetrinitramina i té una velocitat de detonació de 8 km/s.
Sòlid incolor; d = 1.82 g/cm^3; M = 222.117 g/mol; Pf =478.5 K; Pe = 507 K.
Creat l'any 1880 quan Hans Henning l'oferia com a medicina. Henning descobreix les seves propietats explosives l'any 1920.
Utilitzat en la 1ra GM i en dos atacs a Mumbai (1993 i 2006)
PENT: conegut científicament amb el nom de pentaeritroltetranitrat. La seva velocitat de detonació és de 7.9 km/s.
d = 1.773 g/cm^3; Pf =414 K
Sintetitzat per Tollens i Wiegand l'any 1891. Unitiltzat per les tropes alemanyes durant la 1ra GM.
Emprat en un atac suicida frustrat per les autoritats contra el ministeri de l'interior d'Àràbia Saudita (2009) i intent de volat un avió per part d'un ciutadà nigerià (2009)
TNT: conegut amb el nom de trinitrotoluè. La seva velocitat de detonació és de 6.9 km/s.
Hidrocarbur aromàtic amb un Pf = 354 K. d = 1.654 g/cm^3; M = 227.13 g/mol; Pe = 568 K; solubilitat (a 20 ºC) = 0.13 g/L.
Fabricat per primera vegada l'any 1863. Primer ús: colorant per a teñir.
L'exèrcit alemany el va adaptar als seus projectils i els britànics el començaren a fer servir l'any 1907.
HMX: És un explosiu d’alt poder a l’igual que els anteriors, conegut també amb el nom d’octògen. El seu nom químic és ciclo – tetrametilentetranitramina i té una velocitat de detonació de 9.1 km/s.
La seva fórmula química és C4H8N8O8. És un sòlid incolor poc soluble en aigua que té una densitat d’1.91 g/cm3, una massa molar (M) de 196.155 g/mol i un punt de fusió de 276 ºC (549K).
Aquest explosiu pot presentar quatre formes cristal·lines diferents (α, β, γ, δ) però només la forma β s’utilitza per la seva estabilitat termodinàmica. Es prepara per l’acció de l’àcid nítric concentrat amb hexamina en presencia de nitrat d’amoni i àcid acètic concentrat.
HNS: L’hexanitrstilbè és un explosiu molt estable des del punt de vista tèrmic ja que és resistent tant a les altes com a les baixes temperatures. El nom establert per la IUPAC per a aquest compost és 1,3,5-Trinitro-2-[2-(2,4,6-trinitrofenil)etenil]benzè.
La seva fórmula química és C14H6N6O12. Té un aspecte de cristalls grocs, una densitat de 1.7 g/cm3, una massa molar de 450.23 g/mol i un punt de fusió de 318 ºC (591 K). Aquest compost és lleugerament soluble en acetona, metil – etil - cetona, àcid acètic del 100 % i dimetilformamida (DMF).
TETRIL: És un explosiu d’alt poder. El seu nom químic és trinifenilmetilnitramina i té una velocitat de detonació de 7.6 km/s. Té un aspecte de cristalls grocs, una densitat de 0.00173 g/cm3 i una massa molar (M) de 287.15 g/mol.
El compost es fon a 129.5 ºC (403.5 K) amb una entalpia de fusió de 22.93 kJ/mol. L’explosiu és pràcticament insoluble en aigua, lleugerament soluble en etanol i èter però molt soluble en acetona, benzè i altres dissolvents.
D’aquest explosiu també cal destacar les seves propietats explosives. La temperatura de deflagració d’aquest explosiu es troba entre els 185 ºC i els 195 ºC (458 K – 468 K). El Tetril pot ser preparat dissolent dimetilanilina en àcid
sulfúric i afegint aquest mateix àcid juntament amb àcid nítric a una temperatura de 70 ºC (343 K).
ÀCID PÍCRIC: L’àcid pícric, també anomenat trinitrofenol (TNP) és un explosiu que s’utilitza per aconseguir realitzar la detonació d’algun explosiu menys sensible a estímuls tèrmics o mecànics.
La seva fórmula química és C6H2OH(NO2)3. La seva aparença és de cristalls grocs. Aquest compost té una densitat de 1.763 g/cm3, una massa molar de 229.11 g/mol, un punt de fusió de 122 ºC (395 K) i un punt d’ebullició de 300 ºC (573.15 K).
La seva pressió de vapor a 195 ºC és de 2 mmHg i a 255 ºC de 50 mmHg
A part, és necessari esmentar que la seva acidesa és de 0.3 pKa (logaritme de l’acidesa) i té una solubilitat en aigua de 14 g/l. El seu punt d’inflamabilitat és de 150 ºC (423 K).