Avui dia existeixen un gran nombre de proves que ens permeten detectar els diferents tipus d’explosius, drogues o altres substàncies que podrien ser una amenaça. D’aquestes proves n’existeixen moltes i a continuació s’explicaran les de més importància en el camp de la química forense.

 

Existeixen dues classes de proves: les indiciàries i les de certesa:

En primer lloc tenim les proves indiciàries, dins d’aquesta classe trobaríem les proves colorimètriques (Scott, Tanred, etc.). Aquestes proves tenen un gran defecte:  tal com indica el seu nom, aquestes proves són indiciàries i no donen cap resultat concloent.

 

Per aquest motiu, generalment, aquestes proves no son considerades com a “concloents” per davant ningun tribunal. El que passa es que poden donar falsos positius, per exemple, la cocaïna i la lidocaïna (medicament), davant l’anàlisi mitjançant la prova colorimètrica del tiocianat de cobalt, totes dues donen la mateixa coloració blava i per tant no es té la certesa de que la mostra que es tingui sigui cocaïna. Quan els investigadors es troben en aquesta situació, es veuen obligats a passar a proves més potents com la cromatografia de gasos.

 

Les proves indiciàries poden ser tombades per qualsevol advocat penalista davant de qualsevol tribunal.

 

En segon lloc, tenim les proves de certesa, entre les quals es troba la cromatografia de gasos o la espectrometria infrarroja. Aquestes proves, a diferència de les indiciàries, sí que donen resultats concloents i són acceptades per qualsevol tribunal.

 

Gairebé en cap cas, exceptuant algun de molt concret, aquestes proves poden ser desestimades en un tribunal.

La classificació de les tècniques analítiques que s’ha mencionat és la principal però n’existeix una altra que es considera tant vàlida com les anteriors.

 

Aquesta segona classificació es basa en la separació de les proves en tres categories: les de categoria A, les de categoria B i, finalment, les de categoria C.

 

Entre les tècniques analítiques de categoria C podem trobar les proves calorimètriques i que davant d'un jutjat tindrien poc valor probatori .

 

En segon lloc, les de categoria B són més fiables però no sempre donen resultats concloents i, al igual de les de categoria C, poden donar falsos positius.

 

Per últim, tenim les proves de categoria A, aquestes proves donen resultats inequívocs en el noranta – nou per cent dels casos. En aquesta categoria hi podem trobar la cromatografia de gasos o la HPLC.