​

La criminologia és la ciència que s’ocupa de l’estudi del fenomen criminal, amb la finalitat de conèixer les causes i les seves formes de manifestació. Per tant, és una ciència causa - explicativa.

 

Però per entendre la criminologia i conèixer-la, hauríem de saber també per a que serveix i quins son els seus orígens.

La criminologia sorgeix com a disciplina acadèmica a mitjans del segle XIX. Amb el triomf de la Revolució Francesa s’acorda crear un Dret Penal on s’incloguin noves idees revolucionaries, creades per autors majoritàriament juristes que tenien com a objectiu la elaboració d’un Dret Penal adaptat a la nova societat.

 

I tot i que ho van aconseguir, cal deixar clar que la lluita contra la delinqüència no podia dependre només d’un Dret Penal. Establir un càstig adequat a cada acte delictiu no era suficient ja que també calia conèixer la persona que feia aquest acte, és a dir, el delinqüent. 

 

L’autonomia de la criminologia va molt unida a l’estudi del subjecte delinqüent diferenciant-lo del no delinqüent.

El descobriment de la persona delinqüent va facilitar la creació d’altres professions com podien ser per exemple, els metges de presons, que van aportar coneixements psicològics, psiquiàtrics, fisionòmics.....

​

Tot això va configurar la criminologia com una ciència multidisciplinària i que es presenta com una ciència capaç de reduir la delinqüència mitjançant la prevenció i la correcció i posterior eliminació d’aquesta.

​

Les seves avantatges sobre el Dret Penal exclusiu, eren considerades per Garland (important jurista i sociòleg criminòleg. Dundee, 7 d’agost de 1955), com una intromissió major en les persones, que es presentava com un coneixement “científic” neutral, per sobre de la política o la filosofia moral i que volia solucionar el dèficit de legitimitat del Dret Penal que majoritàriament sempre requeia en els pobres.

​

La criminologia com a ciència empírica s’ha mantingut fins els temps presents. Però cal primer entendre que tot allò empíric fa referència a que les teories han de ser contrastades per les investigacions o la pràctica. Per tant, les teories criminològiques són empíriques, ja que estableixen hipòtesis que poden ser verificades per successives investigacions.

 

Tot això vol dir que una de les primeres tasques de la criminologia és elaborar teories, ja que sense elles, no hi ha possibilitat d’investigació empírica.

​

En resum, la criminologia és una disciplina empírica, multidisciplinària que té com a objectiu entendre al criminal i les seves motivacions per cometre un delicte.

 

Per a que serveix la criminologia?

​

La criminologia, al tractar amb la delinqüència, fa que s’esperi d’ella unes majors exigències o expectatives basades en la reducció del delicte. Això no passa tant amb altres ciències socials.

 

Per tant, es obvi afirmar que la criminologia té la pretensió de servir per prevenir el delicte i per això els criminòlegs es basen en teories globals de la delinqüència, dels estudis referits a delictes concrets i de les investigacions relatives als diversos agents i institucions que tenen com a funció directe o indirecte la prevenció del delicte.

 

Aquesta prevenció del delicte es pot desenvolupar en diverses institucions segons la naturalesa d’aquest. Pot ser una prevenció primària (per a tota la població), secundaria (per a particulars grups de risc) o terciària (per a persones concretes que han comès un delicte).

 

Segons això, les estratègies preventives es poden desenvolupar en un Ajuntament, en un centre policial o en escoles o instituts d’ensenyament.

 

Cal tenir en compte també, que la criminologia pot tenir una utilitat per al Dret Penal, tot i que la relació entre aquestes dues disciplines sempre ha presentat i sobretot a Espanya, molta controvèrsia.