La criminalística determina fonamentalment de quina manera s’ha comés un presumpte fet delictiu i qui el va cometre amb l’ajuda del procediment científic.

​

És una ciència auxiliar i complementària del Dret Penal la funció de la qual és descobrir, explicar i provar les causes i els fets dels delictes que es troben en una investigació policial.

​

La paraula criminalística ve del llatí crime i inis, que significa delicte greu i els sufixes grecs ISTA i ICA que volen dir ocupació o ofici.

La principal eina de la criminalística per a poder dur a terme la seva funció  és el coneixement científic. La criminalística aplicarà els diferents procediments i tècniques per tal de poder reconstruir els fets i, gràcies a això, poder arribar a la veritat, és a dir, determinar si s’ha comès un delicte o no, com ha passat, qui és el responsable i el més important: perquè.

​

Tots els estudis que duu a terme aquesta ciència han d’estar provats amb mètodes i tècniques que són pròpies d’altres disciplines o ciències auxiliars però que, sense cap mena de dubte, són fonamentals en la resolució de tots els dubtes que es presenten durant una investigació criminal.

​

Entre aquestes ciències auxiliars es troben les següents: balística forense, la qual s’encarrega d’investigar tot allò relacionat amb bales, cartutxos i armes involucrades en un delicte; dactiloscòpia, ciència que s’encarrega d’analitzar les empremtes dactilars que es troben en l’escenari dels fets; documentoscòpia, encarregada d’analitzar, tal i com diu el seu nom, documents que poden ser de vital importància per la resolució del cas, fotografia forense, que s’encarrega de retratar fotogràficament l’escenari del crim; grafologia forense, la qual s’encarregarà d’establir alguna característica personal de la víctima mitjançant la seva firma o lletra;  hematologia, la qual analitza mostres de sang i, finalment, toxicologia forense, ciència encarregada de confirmar si hi ha hagut consum de drogues o alcohol tant en persones vives com mortes.

​

La criminalística és aplicada per primera vegada en la província de Graz (Àustria) el 1894. El jutge d’instrucció Hans Gross, va reunir i va aportar coneixements molt importants per tal que s’apliquessin en el món criminal. En Gross defensava que la resolució dels crims s’havia de fer mitjançant coneixements científics, deixant de banda les intuïcions i suposicions.  Va escriure el llibre “Manual del Juez de Instrucción”  l’any 1893.

​

Per tant, a partir del s. XX, amb les aportacions dels estudiosos  que estaven interessats amb la criminalística, aquesta va evolucionar i actualment és considerada dins del marc de les ciències penals i és d’ajuda a  l’Administració de Justícia, definint-la com una disciplina auxiliar del Dret Penal que aplica coneixements, mètodes i tècniques d’investigació de les ciències naturals,  en l’examen del material sensible i significatiu relacionat amb un presumpte fet delictiu i amb la finalitat de determinar la seva existència o reconstruir-lo per a senyalar i precisar la intervenció d’un o varis subjectes, i així poder arribar a la veritat històrica del fet.

​

Com a resum i en quatre paraules direm que la criminalística s’ocupa fonamentalment del “com” i del “qui” del delicte; en canvi la criminologia es planteja el “perquè” del delicte.